El terme populisme punitiu es va emprar perquè es va detectar que des de la dècada dels vuitanta va haver un enduriment de les legislacions penals i un creixement molt accentuat de la població empresonada davant una demanda de la societat que va ser aprofitada pel poder polític per a fins electorals. Aquest fenomen és entès com un "símptoma o pressupost de la «cultura del control» de Garland".[1][2]
Això de deu perquè hi ha dues denominacions diferents: punibilitat Populista (Bottoms), populisme penal (Pratt) i els mitjans de comunicació que tenen un paper important.